Centre d'Estudis DemogràficsCentre D'Estudis Demogràfics

Normal view MARC view ISBD view

Evolució i característiques de la mobilitat habitual per treball a Catalunya (1986-2001) : l'accessibilitat com a variable intermèdia / Marc Ajenjo i Cosp ; direcció: Enric Mendizábal i Riera

By: Ajenjo Cosp, Marc.
Contributor(s): Mendizàbal Riera, Enric [dir.] | Centre d'Estudis Demogràfics [ed.] | Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia [ed.].
Material type: materialTypeLabelBookPublisher: Bellaterra : Universtiat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2005Description: 567 p. : il., gràf., mapes ; 30 cm.Subject(s): Tesis i dissertacions acadèmiques | Catalunya | Mobilitat obligada per treball -- CatalunyaMateria (POPIN): TESIS | INFRAESTRUCTURAS | MOVILIDAD OCUPACIONAL | CATALUÑAMatèria (POPIN): TESI | INFRAESTRUCTURES | MOBILITAT LABORAL | CATALUNYASubject (POPIN): THESIS | INFRAESTRUCTURE | OCCUPATIONAL MOBILITY | CATALONIACDU: 314(467.23)(043.2) Online resources: Consulta en línia Summary: Hi ha algun tipus de relació entre l'accessibilitat a la xarxa viària i la mobilitat habitual per treball? Aquesta qüestió, que es planteja a l'inici de la tesi, en marca el camí des de la primera fins a la darrera pàgina. L'objectiu és estudiar la relació entre ambdues variables a Catalunya en el període comprès entre 1986 i 2001. Ara bé, abans de tractar aquesta relació ha calgut analitzar-les per separat, un fet que condiciona l'estructura del treball, format per una introducció i tres parts. Mentre que en la introducció es va desfilant la pregunta inicial i s'estableixen les bases conceptuals per al seu desenvolupament, en la primera i la segona part, s'analitzen, respectivament, l'accessibilitat i la mobilitat habitual per treball. De fet, no és fins a la tercera part quan entra en joc la relació entre ambdues, que conclou amb un capítol de conclusions. Per a descriure l'evolució de l'accessibilitat en el període 1986-2001 s'ha fet servir el SIMCAT, un sistema d'informació geogràfica que utilitza el Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. Com que el SIMCAT només disposa de la xarxa viària per a l'any 2001, ha calgut establir una metodologia per a la reconstrucció de la xarxa per a un seguit d'anys 1986, 1991 i 1996. Respecte de la mobilitat habitual per treball s'ha disposat de les dades que provenen dels censos i padrons de població per als anys 1986, 1991, 1996 i 2001. Malgrat que s'han fet servir directament les microdades, ha calgut un important treball de depuració. Aquest ha portat a emfasitzar el col·lectiu anomenat dels empadronaments atípics que, per les seves característiques persones empadronades en un indret diferent al de residència , podien distorsionar en gran mesura els resultats, sobretot els càlculs de distància/temps al lloc de treball. En la incidència de l'accessibilitat sobre la mobilitat, cal destacar tres conclusions: (1) Els municipis més accessibles es caracteritzen per tenir més població i, conseqüentment, més població ocupada i més llocs de treball , per un major percentatge de treballadors que diàriament es desplacen per motius laborals, i per una distància menor d'aquests desplaçaments, amb un estalvi de temps considerable. (2) Una bona accessibilitat inicial facilita l'evolució de diferents variables: els municipis més accessibles el 1986 són aquells on més creixen la població ocupada, els llocs de treball i el percentatge de treballadors que es desplacen diàriament per motius de treball. (3) No s'ha pogut demostrar que les millores en la xarxa viària incideixin sobre els increments de població ocupada ni de llocs de treball, però sí en la mobilitat que els uns i els altres generen. A igualtat de la resta de variables, els majors increments d'obertura s'han esdevingut en els municipis més afectats per millores en la xarxa viària, les quals incideixen, a més, en un estalvi de temps per als treballadors que necessiten desplaçar-se diàriament.
Tags from this library: No tags from this library for this title. Add tag(s)
Log in to add tags.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Call number Status Date due
Tesis doctorals Tesis doctorals Centre d'Estudis Demogràfics
T-2005-Ajenjo (Browse shelf) Available

Tesi doctoral - Universtiat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2005

Inclou referències bibliogràfiques i annex.

Hi ha algun tipus de relació entre l'accessibilitat a la xarxa viària i la mobilitat habitual per treball? Aquesta qüestió, que es planteja a l'inici de la tesi, en marca el camí des de la primera fins a la darrera pàgina. L'objectiu és estudiar la relació entre ambdues variables a Catalunya en el període comprès entre 1986 i 2001. Ara bé, abans de tractar aquesta relació ha calgut analitzar-les per separat, un fet que condiciona l'estructura del treball, format per una introducció i tres parts. Mentre que en la introducció es va desfilant la pregunta inicial i s'estableixen les bases conceptuals per al seu desenvolupament, en la primera i la segona part, s'analitzen, respectivament, l'accessibilitat i la mobilitat habitual per treball. De fet, no és fins a la tercera part quan entra en joc la relació entre ambdues, que conclou amb un capítol de conclusions. Per a descriure l'evolució de l'accessibilitat en el període 1986-2001 s'ha fet servir el SIMCAT, un sistema d'informació geogràfica que utilitza el Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. Com que el SIMCAT només disposa de la xarxa viària per a l'any 2001, ha calgut establir una metodologia per a la reconstrucció de la xarxa per a un seguit d'anys 1986, 1991 i 1996. Respecte de la mobilitat habitual per treball s'ha disposat de les dades que provenen dels censos i padrons de població per als anys 1986, 1991, 1996 i 2001. Malgrat que s'han fet servir directament les microdades, ha calgut un important treball de depuració. Aquest ha portat a emfasitzar el col·lectiu anomenat dels empadronaments atípics que, per les seves característiques persones empadronades en un indret diferent al de residència , podien distorsionar en gran mesura els resultats, sobretot els càlculs de distància/temps al lloc de treball. En la incidència de l'accessibilitat sobre la mobilitat, cal destacar tres conclusions: (1) Els municipis més accessibles es caracteritzen per tenir més població i, conseqüentment, més població ocupada i més llocs de treball , per un major percentatge de treballadors que diàriament es desplacen per motius laborals, i per una distància menor d'aquests desplaçaments, amb un estalvi de temps considerable. (2) Una bona accessibilitat inicial facilita l'evolució de diferents variables: els municipis més accessibles el 1986 són aquells on més creixen la població ocupada, els llocs de treball i el percentatge de treballadors que es desplacen diàriament per motius de treball. (3) No s'ha pogut demostrar que les millores en la xarxa viària incideixin sobre els increments de població ocupada ni de llocs de treball, però sí en la mobilitat que els uns i els altres generen. A igualtat de la resta de variables, els majors increments d'obertura s'han esdevingut en els municipis més afectats per millores en la xarxa viària, les quals incideixen, a més, en un estalvi de temps per als treballadors que necessiten desplaçar-se diàriament.

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Powered by Koha