Centre d'Estudis DemogràficsCentre D'Estudis Demogràfics

Normal view MARC view ISBD view

Treball i gènere a la indústria metal.lúgica de Barcelona (segles XIX-XX) / Concepción Villar Garruta ; directora: Dra. Cristina Borderías Mondéjar

By: Villar Garruta, Concepción.
Contributor(s): Borderías, Cristina [dir.] | Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània [ed.].
Material type: materialTypeLabelBookPublisher: Barcelona : Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2013Description: 371 p. : il., taules ; 30 cm.Subject(s): Dones -- Treball -- Segles XIX/XX -- Barcelona | Tesis i dissertacions acadèmiquesMateria (POPIN): TESIS | CONDICIONES SOCIALES | HISTORIA | MUJERES | TRABAJO FEMENINO | CATALUÑAMatèria (POPIN): TESI | CONDICIONS SOCIALS | HISTÒRIA | DONES | TREBALL FEMENÍ | CATALUNYASubject (POPIN): THESIS | SOCIAL CONDITIONS | HISTORY | WOMEN | FEMALE EMPLOYMENT | CATALONIACDU: 396:9(467.1) Online resources: També disponible en línia Summary: El tema d’aquesta tesi és el treball femení a la indústria metal•lúrgica durant els segles XIX i XX. És una investigació que s’emmarca dins la història del treball i del gènere però que aborda qüestions i recorre a metodologies que provenen de disciplines tan diverses com la història de la família, la història de l’empresa i la història del moviment obrer. Aquesta complexitat de perspectives deriva de la multiplicitat de factors que incideixen tant en la segregació sexual del treball com en la determinació del comportament laboral de les dones, els dos grans eixos d’aquesta investigació. En primer lloc, s’analitza la divisió sexual del treball al sector metal•lúrgic barceloní entre mitjan segle XIX i mitjan anys vuitanta del segle XX. Desvela el paper clau que va jugar el gènere en l’organització del treball en aquest sector, completament masculí fins a finals del segle XIX quan els empresaris van iniciar la mecanització dels processos productius i, amb ella, un nou sistema d’organització del treball amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat front als fabricants estrangers. Des d’aleshores, la mà d’obra femenina s’ha concentrat en les indústries de petites manufactures metàl•liques i ha ocupat únicament treballs considerats semi-qualificats i no qualificats. Al llarg del primer terç del segle XX, les associacions obreres van jugar un paper important en el procés de desqualificació del treball femení en refermar l’abaratiment de la contractació de les dones al sector amb les seves politiques de protecció prioritària del treball i el salari masculí. La normativa laboral estatal desplegada pel franquisme a partir de 1938 ha contribuït decisivament a mantenir aquest model de divisió del treball així com situacions discriminatòries, especialment en branques com la indústria metal•logràfica –cas que s’analitza en profunditat– al llarg de la segona meitat del segle XX. En segon lloc, s’analitzen les trajectòries laborals d’un col•lectiu de treballadores, pertanyents al proletariat immigrant jornaler de la capital catalana. Aquest anàlisi es realitza a partir de la reconstrucció de les seves vides laborals portada a terme mitjançant els registres de cotització a les assegurances socials (1921-2004) i tenint en compte tant els condicionants d’oferta com els de demanda. Es posa de manifest com les trajectòries laborals d’aquestes dones, caracteritzades per un elevat nivell de discontinuïtat, son fruit de múltiples factors. Per una banda, estan lligades al cicle de vida i a les necessitats familiars. Les trajectòries s’interrompien freqüentment, especialment durant l’etapa de major càrrega reproductiva. Amb tot, aquestes dones recorrien a totes les estratègies possibles per a compaginar treball reproductiu i productiu. Així, les dificultats per mantenir una trajectòria laboral sense interrupcions no han vingut tant imposades per la seva dedicació a la família com pel tipus de feines al que han tingut accés. El seu origen immigrant i la manca de formació han restringit les seves oportunitats al mercat laboral barceloní, especialment entre les generacions més recents. No obstant això, han estat sobretot les politiques contractuals en el sector metal•lúrgic –restricció de la demanda a dones molt joves, especialment a partir de la dècada de 1940– i els canvis en l’estructura del mercat laboral –terciarització de l’economia barcelonina– els factors que han condicionat que les seves oportunitats s’hagin anat reduint a treballs relacionats amb el servei domèstic –neteja–; treballs d’una escassíssima qualitat que no els ha permès mantenir la continuïtat laboral.
Tags from this library: No tags from this library for this title. Add tag(s)
Log in to add tags.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Call number Status Notes Date due
Tesis doctorals Tesis doctorals Centre d'Estudis Demogràfics
T-2013-Villar (Browse shelf) Available Tesi doctoral consultable també en línia

Tesi doctoral - Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2013

El tema d’aquesta tesi és el treball femení a la indústria metal•lúrgica durant els segles XIX i XX. És una investigació que s’emmarca dins la història del treball i del gènere però que aborda qüestions i recorre a metodologies que provenen de disciplines tan diverses com la història de la família, la història de l’empresa i la història del moviment obrer. Aquesta complexitat de perspectives deriva de la multiplicitat de factors que incideixen tant en la segregació sexual del treball com en la determinació del comportament laboral de les dones, els dos grans eixos d’aquesta investigació. En primer lloc, s’analitza la divisió sexual del treball al sector metal•lúrgic barceloní entre mitjan segle XIX i mitjan anys vuitanta del segle XX. Desvela el paper clau que va jugar el gènere en l’organització del treball en aquest sector, completament masculí fins a finals del segle XIX quan els empresaris van iniciar la mecanització dels processos productius i, amb ella, un nou sistema d’organització del treball amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat front als fabricants estrangers. Des d’aleshores, la mà d’obra femenina s’ha concentrat en les indústries de petites manufactures metàl•liques i ha ocupat únicament treballs considerats semi-qualificats i no qualificats. Al llarg del primer terç del segle XX, les associacions obreres van jugar un paper important en el procés de desqualificació del treball femení en refermar l’abaratiment de la contractació de les dones al sector amb les seves politiques de protecció prioritària del treball i el salari masculí. La normativa laboral estatal desplegada pel franquisme a partir de 1938 ha contribuït decisivament a mantenir aquest model de divisió del treball així com situacions discriminatòries, especialment en branques com la indústria metal•logràfica –cas que s’analitza en profunditat– al llarg de la segona meitat del segle XX. En segon lloc, s’analitzen les trajectòries laborals d’un col•lectiu de treballadores, pertanyents al proletariat immigrant jornaler de la capital catalana. Aquest anàlisi es realitza a partir de la reconstrucció de les seves vides laborals portada a terme mitjançant els registres de cotització a les assegurances socials (1921-2004) i tenint en compte tant els condicionants d’oferta com els de demanda. Es posa de manifest com les trajectòries laborals d’aquestes dones, caracteritzades per un elevat nivell de discontinuïtat, son fruit de múltiples factors. Per una banda, estan lligades al cicle de vida i a les necessitats familiars. Les trajectòries s’interrompien freqüentment, especialment durant l’etapa de major càrrega reproductiva. Amb tot, aquestes dones recorrien a totes les estratègies possibles per a compaginar treball reproductiu i productiu. Així, les dificultats per mantenir una trajectòria laboral sense interrupcions no han vingut tant imposades per la seva dedicació a la família com pel tipus de feines al que han tingut accés. El seu origen immigrant i la manca de formació han restringit les seves oportunitats al mercat laboral barceloní, especialment entre les generacions més recents. No obstant això, han estat sobretot les politiques contractuals en el sector metal•lúrgic –restricció de la demanda a dones molt joves, especialment a partir de la dècada de 1940– i els canvis en l’estructura del mercat laboral –terciarització de l’economia barcelonina– els factors que han condicionat que les seves oportunitats s’hagin anat reduint a treballs relacionats amb el servei domèstic –neteja–; treballs d’una escassíssima qualitat que no els ha permès mantenir la continuïtat laboral.

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Powered by Koha