Centre d'Estudis DemogràficsCentre D'Estudis Demogràfics

Normal view MARC view ISBD view

Aproximació a l’estudi de les migracions històriques a escala municipal : Olesa de Montserrat, 1581-1930 / Carles Millàs i Castellví ; [director de la tesi: Joaquín Recaño Valverde]

By: Millàs i Castellví, Carles.
Contributor(s): Recaño Valverde, Joaquin [dir] | Centre d'Estudis Demogràfics [ed.] | Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia [ed.].
Material type: materialTypeLabelBookPublisher: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2015Description: 832 p. : gràf., taules ; 30 cm. + CD-ROM.ISBN: 9788449056789.Subject(s): Emigració i immigració -- Història -- 1581-1930 -- Olesa de Montserrat | Tesis i dissertacions acadèmiquesMateria (POPIN): OLESA DE MONTSERRAT | TESIS | MIGRACIÓN | INMIGRACIÓN | DEMOGRAFÍA HISTÓRICAMatèria (POPIN): OLESA DE MONTSERRAT | TESI | MIGRACIÓ | IMMIGRACIÓ | DEMOGRAFIA HISTÒRICASubject (POPIN): OLESA DE MONTSERRAT | THESIS | MIGRATION | IMMIGRATION | HISTORICAL DEMOGRAPHYCDU: 314:9(467.1) Online resources: Disponible en línia Summary: La present tesi doctoral és una monografia en demografia històrica entorn als moviments migratoris a escala municipal i que abasta un espai temporal de tres segles i mig. Aquest marc cronològic s’ha analitzat, tant diacrònicament com sincrònicament, mitjançant el buidatge nominatiu dels homes i dones que han viscut a Olesa —un buidatge de més de 100.000 personatges descobrint, així, 12.589 emigrants i 13.510 immigrants—. Els seguiments nominatius han permès copsar la reconstrucció d’històries migratòries resseguint la trajectòria de vida de les persones amb noms i cognoms per apropar-nos al fenomen migratori i als trets distintius d’aquesta gent i aconseguir esbrinar, a través del conjunt de biografies i trajectòries de persones llur vida col·lectiva. És a partir d’aquestes trajectòries i biografies que hem pogut, d’una banda, comprovar la capacitat d’aquesta gent en desplaçar-se d’un lloc a un altre, de canviar d’activitat econòmica o d’estat civil i, d’altra banda, és des d’aquest pluralisme biogràfic on es barregen realitats heterogènies —diferents tipus de famílies, formes diverses de convivència...—. La recerca s’ha fet amb la intenció, d’una banda, assenyalar, de la manera més precisa possible i partint d’uns fonaments demogràfics, els canvis i les continuïtats de la mobilitat de la població olesana en el pas de l’antic règim demogràfic al nou règim demogràfic; d’altra banda, observar l’inici del desenvolupament i els determinants del pas de la societat agrària a la societat industrial i analitzar les migracions com un dels fenòmens claus del procés d’industrialització i modernització. Molts estudis sobre la mobilitat de la població han emprat l’equació compensatòria per calcular els saldos migratoris, sovint amb els estocs, però el buidatge nominatiu ha permès verificar, després de corregir i depurar la informació, els resultats. S’han constatat canvis en el pas dels anys i, alhora, s’ha posat de manifest que Olesa passa de ser una població receptora d’immigrants a ser una població emissora d’emigrants per convertir-se, novament, en una població receptora d’immigrants. La mobilitat de la població ha influït en la dinàmica i l’estructura demogràfica atès que es tracta d’una mobilitat de curta i mitjana distància amb predomini masculí i, generalment, individual i qualificada, des dels seus orígens fins ben entrat el segle XIX, i d’una migració majoritàriament femenina, i sovint, en família i poc qualificada, des de mitjan segle XIX a 1930. D’altra banda, aquesta mobilitat de curta distància, almenys fins a mitjan segle XIX, és fruit dels intercanvis matrimonials i de la circulació de mà d’obra. En canvi, des de la segona meitat del segle XIX, arran de la industrialització i afavorida, poc després, per la fil·loxera hi ha un canvi radical estenent-se l’atracció vers una població d’altres regions peninsulars, arribada, majoritàriament, en família. Aquests migrants, normalment, segueixen uns itineraris: del camp i la muntanya, fins i tot des de més enllà dels Pirineus o de la Depressió de l’Ebre, cap al litoral, passant per Olesa, on romandran temporal o definitivament; o des de la Catalunya Nova, o més al sud, i de mar endins, cap a les rodalies de Barcelona on arribaran a Olesa per quedar-se temporal o definitivament. Concretament, en el traspàs del segle XIX al segle XX els itineraris recorreguts els porten, sovint i prèviament, per altres municipis industrialitzats com Terrassa, Sabadell, Manresa... posant de manifest una interacció entre el procés d’industrialització, l’alfabetització i les migracions
Tags from this library: No tags from this library for this title. Add tag(s)
Log in to add tags.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Call number Vol info Status Notes Date due
Tesis doctorals Tesis doctorals Centre d'Estudis Demogràfics
T-2015-Millàs (Browse shelf) Available Tesi doctoral consultable també en línia
Tesis doctorals Tesis doctorals Centre d'Estudis Demogràfics
T-2015-Millàs (Browse shelf) Vol. 1 Available Donació pel propi autor // Prestatgeria de Demografia històrica
Tesis doctorals Tesis doctorals Centre d'Estudis Demogràfics
T-2015-Millàs (Browse shelf) Vol. 2 Available Donació pel propi autor. // Prestatgeria de Demografia històrica

Tesi doctoral-Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2015

Inclou bibliografia i índex.

La present tesi doctoral és una monografia en demografia històrica entorn als moviments migratoris a escala municipal i que abasta un espai temporal de tres segles i mig. Aquest marc cronològic s’ha analitzat, tant diacrònicament com sincrònicament, mitjançant el buidatge nominatiu dels homes i dones que han viscut a Olesa —un buidatge de més de 100.000 personatges descobrint, així, 12.589 emigrants i 13.510 immigrants—. Els seguiments nominatius han permès copsar la reconstrucció d’històries migratòries resseguint la trajectòria de vida de les persones amb noms i cognoms per apropar-nos al fenomen migratori i als trets distintius d’aquesta gent i aconseguir esbrinar, a través del conjunt de biografies i trajectòries de persones llur vida col·lectiva. És a partir d’aquestes trajectòries i biografies que hem pogut, d’una banda, comprovar la capacitat d’aquesta gent en desplaçar-se d’un lloc a un altre, de canviar d’activitat econòmica o d’estat civil i, d’altra banda, és des d’aquest pluralisme biogràfic on es barregen realitats heterogènies —diferents tipus de famílies, formes diverses de convivència...—. La recerca s’ha fet amb la intenció, d’una banda, assenyalar, de la manera més precisa possible i partint d’uns fonaments demogràfics, els canvis i les continuïtats de la mobilitat de la població olesana en el pas de l’antic règim demogràfic al nou règim demogràfic; d’altra banda, observar l’inici del desenvolupament i els determinants del pas de la societat agrària a la societat industrial i analitzar les migracions com un dels fenòmens claus del procés d’industrialització i modernització. Molts estudis sobre la mobilitat de la població han emprat l’equació compensatòria per calcular els saldos migratoris, sovint amb els estocs, però el buidatge nominatiu ha permès verificar, després de corregir i depurar la informació, els resultats. S’han constatat canvis en el pas dels anys i, alhora, s’ha posat de manifest que Olesa passa de ser una població receptora d’immigrants a ser una població emissora d’emigrants per convertir-se, novament, en una població receptora d’immigrants. La mobilitat de la població ha influït en la dinàmica i l’estructura demogràfica atès que es tracta d’una mobilitat de curta i mitjana distància amb predomini masculí i, generalment, individual i qualificada, des dels seus orígens fins ben entrat el segle XIX, i d’una migració majoritàriament femenina, i sovint, en família i poc qualificada, des de mitjan segle XIX a 1930. D’altra banda, aquesta mobilitat de curta distància, almenys fins a mitjan segle XIX, és fruit dels intercanvis matrimonials i de la circulació de mà d’obra. En canvi, des de la segona meitat del segle XIX, arran de la industrialització i afavorida, poc després, per la fil·loxera hi ha un canvi radical estenent-se l’atracció vers una població d’altres regions peninsulars, arribada, majoritàriament, en família. Aquests migrants, normalment, segueixen uns itineraris: del camp i la muntanya, fins i tot des de més enllà dels Pirineus o de la Depressió de l’Ebre, cap al litoral, passant per Olesa, on romandran temporal o definitivament; o des de la Catalunya Nova, o més al sud, i de mar endins, cap a les rodalies de Barcelona on arribaran a Olesa per quedar-se temporal o definitivament. Concretament, en el traspàs del segle XIX al segle XX els itineraris recorreguts els porten, sovint i prèviament, per altres municipis industrialitzats com Terrassa, Sabadell, Manresa... posant de manifest una interacció entre el procés d’industrialització, l’alfabetització i les migracions

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Click on an image to view it in the image viewer

Powered by Koha