Centre d'Estudis DemogràficsCentre D'Estudis Demogràfics

Normal view MARC view ISBD view

Tying the knot and kissing childhood goodbye? : early marriage in educationally expanding societies / Sonia Chager Navarro ; supervisors: Dr. Albert Esteve Palós, Dr. Joaquín Recaño Valverde

By: Chager Navarro, Sonia.
Contributor(s): Esteve Palós, Albert [dir.] | Recaño Valverde, Joaquin [dir.] | Centre d'Estudis Demogràfics Departament de Geografia [ed.] | Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia [ed.].
Material type: materialTypeLabelBookPublisher: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2014Description: 275 p. : taules, mapes, gràf. ; 30 cm.Subject(s): Joves -- Matrimoni | Tesis i dissertacions acadèmiquesMateria (POPIN): KENIA | INDIA | COLOMBIA | MATRIMONIO PRECOZ | EDUCACIÓN | ANÁLISIS SOCIOLÓGICO | TESIS | NUPCIALIDADMatèria (POPIN): KÈNIA | ÍNDIA | COLÒMBIA | MATRIMONI PRECOÇ | EDUCACIÓ | ANÀLISI SOCIOLÒGICA | TESI | NUPCIALITATSubject (POPIN): KENYA | INDIA | COLOMBIA | EARLY MARRIAGE | EDUCATION | SOCIOLOGICAL ANALYSIS | THESIS | NUPTIALITY Online resources: També disponible en línia Summary: A mida que l'adolescència avança, tenir més o menys llibertat d'elecció influeix en els diferents esdeveniments que caracteritzen la transició a l'edat adulta per a les dones, on la iniciació de l'activitat sexual, el primer matrimoni i maternitat sovint es perceben com a elements clau en la formació familiar. En l'àmbit del matrimoni, en particular, tot i que en les últimes dècades, un augment en l'edat de la nupcialitat s'ha produït en la majoria de països arreu del món, encara avui en dia moltes noies joves es casen abans de complir els divuit anys. Aquesta pràctica preval en gran part d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i d'alguna manera o altra existeix a tot el món. No obstant, les xifres nacionals sovint poden amagar una elevada prevalença per a algunes regions o sectors de la població. En les últimes dècades, però, aquesta forma de matrimoni ha disminuït lleugerament. Per tant, aquest canvi de patró suggereix una pregunta clau: Per què s’està esdevenint una postergació del matrimoni? Hi ha dues forces principals habitualment emprades per a la seva explicació: l'educació i la força laboral. Hi ha una consciència general entre els científics socials de l'associació entre l'edat de la formació de la unió i el nivell educatiu assolit, en el qual l'educació es veu com un fort agent en el canvi familiar. El fet que estudis demostren que, sistemàticament, les dones amb més anys d'escolaritat tendeixen a retardar la seva entrada a la primera unió, porta a la idea que en un escenari en el qual hi hagi hagut una gran o mitjana expansió educativa, el calendari de nupcialitat s’alterarà. Per tant, s'esperaria observar edats posteriors al primer matrimoni. I, degut a que en molts països s'ha produït no sols un augment en l'edat de les primeres núpcies, sinó també una expansió de l'educació, de forma quasi paral·lela, els dos fenòmens han estat sovint vinculats entre si. Per tant, pel que fa a la prevalença dels matrimonis precoços, el resultat esperats serien un descens de núvies adolescents a mida que més nenes assoleixen nivells més alts d'educació. Per tant, en aquesta tesi, en lloc de realitzar una anàlisi en profunditat d'aquelles regions en què el matrimoni infantil és una pràctica profundament arrelada, l'atenció se centra principalment en alguns d'aquests països en els quals hi ha algun canvi en el calendari matrimonial cap al endarreriment, així com un augment dels nivells d'escolaritat femenina. Consegüentment, per a cada regió continental s’ha escollit un país - l'Índia, Kenya i Colòmbia -, els quals comprenen el cos de la tesi de Doctoral -, amb l'Índia que representa el país on històricament les nenes les han casat ben joves, sent una característica comuna en la seva societat; mentre que certes poblacions en el context Kenyà també han practicat tals matrimoni precoços; i a Colòmbia les unions tendeixen a passar una mica més tard. No obstant, encara que aquests tres països han tingut un augment relativament impressionant en la seva expansió educativa femenina, presenten tres escenaris ben diferents en termes del possible efecte del canvi en l'estructura educativa en el calendari del matrimoni i sobretot en la prevalença dels matrimoni precoços específicament. Així, amb dades del Integrated Public Use of Microdata Series international project (IPUMSi) i de les enquestes de Demografia i Salut (DHS), l'objectiu central d'aquesta investigació ha estat el de proporcionar alguna evidència en aquest sentit mitjançant la comparació de tres experiències i contextos diferents ja que tots ells han estat objecte d'importants avanços en termes d'èxit educatiu, així com en canvis en la seva prevalença matrimoni precoç.
Tags from this library: No tags from this library for this title. Add tag(s)
Log in to add tags.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Call number Status Notes Date due
Tesis doctorals Tesis doctorals Centre d'Estudis Demogràfics
T-2014-Chager (Browse shelf) Available Tesi doctoral consultable també en línia

Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia ; Centre d'Estudis Demogràfics, 2014

Inclou bibliografia

A mida que l'adolescència avança, tenir més o menys llibertat d'elecció influeix en els diferents esdeveniments que caracteritzen la transició a l'edat adulta per a les dones, on la iniciació de l'activitat sexual, el primer matrimoni i maternitat sovint es perceben com a elements clau en la formació familiar. En l'àmbit del matrimoni, en particular, tot i que en les últimes dècades, un augment en l'edat de la nupcialitat s'ha produït en la majoria de països arreu del món, encara avui en dia moltes noies joves es casen abans de complir els divuit anys. Aquesta pràctica preval en gran part d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i d'alguna manera o altra existeix a tot el món. No obstant, les xifres nacionals sovint poden amagar una elevada prevalença per a algunes regions o sectors de la població. En les últimes dècades, però, aquesta forma de matrimoni ha disminuït lleugerament. Per tant, aquest canvi de patró suggereix una pregunta clau: Per què s’està esdevenint una postergació del matrimoni? Hi ha dues forces principals habitualment emprades per a la seva explicació: l'educació i la força laboral. Hi ha una consciència general entre els científics socials de l'associació entre l'edat de la formació de la unió i el nivell educatiu assolit, en el qual l'educació es veu com un fort agent en el canvi familiar. El fet que estudis demostren que, sistemàticament, les dones amb més anys d'escolaritat tendeixen a retardar la seva entrada a la primera unió, porta a la idea que en un escenari en el qual hi hagi hagut una gran o mitjana expansió educativa, el calendari de nupcialitat s’alterarà. Per tant, s'esperaria observar edats posteriors al primer matrimoni. I, degut a que en molts països s'ha produït no sols un augment en l'edat de les primeres núpcies, sinó també una expansió de l'educació, de forma quasi paral·lela, els dos fenòmens han estat sovint vinculats entre si. Per tant, pel que fa a la prevalença dels matrimonis precoços, el resultat esperats serien un descens de núvies adolescents a mida que més nenes assoleixen nivells més alts d'educació. Per tant, en aquesta tesi, en lloc de realitzar una anàlisi en profunditat d'aquelles regions en què el matrimoni infantil és una pràctica profundament arrelada, l'atenció se centra principalment en alguns d'aquests països en els quals hi ha algun canvi en el calendari matrimonial cap al endarreriment, així com un augment dels nivells d'escolaritat femenina. Consegüentment, per a cada regió continental s’ha escollit un país - l'Índia, Kenya i Colòmbia -, els quals comprenen el cos de la tesi de Doctoral -, amb l'Índia que representa el país on històricament les nenes les han casat ben joves, sent una característica comuna en la seva societat; mentre que certes poblacions en el context Kenyà també han practicat tals matrimoni precoços; i a Colòmbia les unions tendeixen a passar una mica més tard. No obstant, encara que aquests tres països han tingut un augment relativament impressionant en la seva expansió educativa femenina, presenten tres escenaris ben diferents en termes del possible efecte del canvi en l'estructura educativa en el calendari del matrimoni i sobretot en la prevalença dels matrimoni precoços específicament. Així, amb dades del Integrated Public Use of Microdata Series international project (IPUMSi) i de les enquestes de Demografia i Salut (DHS), l'objectiu central d'aquesta investigació ha estat el de proporcionar alguna evidència en aquest sentit mitjançant la comparació de tres experiències i contextos diferents ja que tots ells han estat objecte d'importants avanços en termes d'èxit educatiu, així com en canvis en la seva prevalença matrimoni precoç.

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Click on an image to view it in the image viewer

Powered by Koha