Centre d'Estudis DemogràficsCentre D'Estudis Demogràfics

Normal view MARC view ISBD view

La repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió

By: I Jornades d'Història Mossèn Sanç Capdevila i Felip.
Contributor(s): Gort Juanpere, Ezequiel | Juncosa Bonet, Eduard | Rovira Rafecas, Montserrat | Sans Travé, Josep Maria | Villegas-Aristizábal, Lucas | Virgili Colet, Antoni.
Material type: materialTypeLabelBookSeries: INTER PRIMAS 3. Publisher: Tarragona Silva Editorial 2018Description: 157 pp 16 x 23 cm.ISBN: 9788494831898.Subject(s): Població -- Història -- Segle XII -- Tarragona | Espanya -- Història -- 718-1492, ReconquestaMateria (POPIN): DEMOGRAFÍA HISTÓRICA | HISTORIA DE LA POBLACIÓN | TARRAGONA | EDAD MEDIAMatèria (POPIN): DEMOGRAFIA HISTÒRICA | HISTÒRIA DE LA POBLACIÓ | TARRAGONA | EDAT MITJANASubject (POPIN): HISTORICAL DEMOGRAPHY | HISTORY OF POPULATION | TARRAGONA | MIDDLE AGESCDU: 314(460.23) Summary: La Repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió amb sis conferències, una taula rodona i per acabar una visita guiada al castell del Catllar. Professors i diversos estudiosos van exposar les línies actuals d’investigació sobre la reconquesta i repoblació cristiana al sud de Catalunya, preferentment al segle XII, una història sens dubte èpica i fundacional. Lucas Villegas ens parla de la influència de les creuades i la participació normanda, i no com un fet aïllat sinó com a una altra guerra santa animada pels arquebisbes i els papes i en col·laboració amb els comtes de Barcelona. Eduard Juncosa tracta la qüestió del cosenyoriu de la ciutat de Tarragona que exercien per indivís els comtes-reis i l’arquebisbe. Ezequiel Gort defensa la tesi que, amb anterioritat a aquesta colonització medieval, hi havia comunitats pageses que, al no estar sota el control feudal i pagament de rendes, no generaven documentació però eren població real. Josep Maria Sans Travé enllaça el cas de la Conca de Barberà amb el Camp de Tarragona, des dels segles X al XII, i com a figura central Ramon Berenguer IV, que eixampla el comtat de Barcelona cap a occident, situant la frontera a tocar de l’Aragó, i amb la cooperació de nobles i institucions religioses, com fou el cas dels cistercencs a Poblet. Antoni Virgili compara els casos de Tarragona i de Tortosa, més dificultós militarment i econòmicament en el cas de la ciutat ebrenca. Montse Rovira analitza el Milà, com a nou model de repoblació amb les cartes de població de noves viles i ja no tant amb una xarxa de castells termenats.
Tags from this library: No tags from this library for this title. Add tag(s)
Log in to add tags.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Call number Status Notes Date due
Congressos Centre d'Estudis Demogràfics
Repoblament(460.23)-JOR (Browse shelf) Available Localització: Prestatgeria Demografia històrica - Catalunya

Recopilació de les conferències del les I Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip.

La Repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió amb sis conferències, una taula rodona i per acabar una visita guiada al castell del Catllar. Professors i diversos estudiosos van exposar les línies actuals d’investigació sobre la reconquesta i repoblació cristiana al sud de Catalunya, preferentment al segle XII, una història sens dubte èpica i fundacional.
Lucas Villegas ens parla de la influència de les creuades i la participació normanda, i no com un fet aïllat sinó com a una altra guerra santa animada pels arquebisbes i els papes i en col·laboració amb els comtes de Barcelona.
Eduard Juncosa tracta la qüestió del cosenyoriu de la ciutat de Tarragona que exercien per indivís els comtes-reis i l’arquebisbe.
Ezequiel Gort defensa la tesi que, amb anterioritat a aquesta colonització medieval, hi havia comunitats pageses que, al no estar sota el control feudal i pagament de rendes, no generaven documentació però eren població real.
Josep Maria Sans Travé enllaça el cas de la Conca de Barberà amb el Camp de Tarragona, des dels segles X al XII, i com a figura central Ramon Berenguer IV, que eixampla el comtat de Barcelona cap a occident, situant la frontera a tocar de l’Aragó, i amb la cooperació de nobles i institucions religioses, com fou el cas dels cistercencs a Poblet.
Antoni Virgili compara els casos de Tarragona i de Tortosa, més dificultós militarment i econòmicament en el cas de la ciutat ebrenca.
Montse Rovira analitza el Milà, com a nou model de repoblació amb les cartes de població de noves viles i ja no tant amb una xarxa de castells termenats.

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Click on an image to view it in the image viewer

Powered by Koha